Emportante Livro sovre Sefaradim de Argentina
top of page

Emportante Livro sovre Sefaradim de Argentina


Muevamente se publiko en Buenos Aires un grande livro ke konta la istoria de la komunidad sefaradi dela sivdad. Titolado ACISBA: Una comunidad para toda la vida (ACISBA es el akronimo de Asociación Comunidad Israelita Sefaradí de Buenos Aires), el livro de 558 pajinas ilustradas kon documentos, fotos, letras i mapas, es rezultado de munchos anyos de investigasion de sus autores, Maria Cherro de Azar i Walter Duer.

Para mozotros los djudios turkanos, este livro es de entereso partikolar porke el Imperio Otomano i Turkia, i Izmir en partikolar, es el orijin de la grande parte de los sefaradim de Buenos Aires. Personalmente tengo rekuerdos de mi chikes en Izmir, kuando sintia ke uno o otro ke tenia ermano, tio, i no se mas ken en Buenos Aires. Algunos tenian djente en Montevideo, tambien. Otomatikamente se enteddia ke nunka se pueden versen mas kon estos ke se fueron al "otro lado del mundo." Mes mo las letras eskritas de aya tomavan mas de un mez para yegar a Izmir! Me akodro ke me imajinava ke Buenos Aires un ermozo lugar ande soplava ayres plazientes, komo el imbat ke teniamos en Izmir.

Kuando yo tenia 11 anyos, la partensia de Izmirlis a Buenos Aires me toko a mi personalmente. Alegre Saban, mi amigita, vizina i kamarada de klasa, se fue a Buenos Aires kon su famiya por siempre. Estava triste porke no podia pensar ke la iva ver demuevo. Mesmo en los anyos de los 1960s emigraron Izmirlis a Buenos Aires.

Yildiz (Bendjuya) i Shemtov Melamed, ke avian asistido en mi boda en Izmir (Novembre, 1960) eran amigos intimos de mi prima Anna Ozel. Shemtov, z"l, era el ijo del famozo haham de Izmir, Bohor Melamed, z"l.

Kon tiempo siguro se izo mas fasil azer viajes kon avion. La topadura mia kon Alegre (despues de 62 anyos) i kon Yildiz (despues de 51 anyos) es otra estorya.

Agora vos kontare un poko mas sovre el livro ACISBA: Una comunidad para toda la vida, asegun lo ke me eskrivio mi amiga Maria Cherro de Azar. Trata de la istoria sefaradi, del aresentamiento de djudios en la Península Iberika en tiempos del Rey Salomon, la expulsion de djudios de Espanya por los Reyes Katolikos (Isabella i Fernando) en 1492, el arresentamiento de los egzilados en el imperio Otomano, sus vidas ayi asta los anyos finales del siglo XIX, i sus mueva emigrasion a Buenos Aires verso 1900. En 1914 se forma la Asociación Comunidad Israelita Sefardí de Buenos Aires, ACISBA. En 1918 merkan la proprieda en la kaye Camargo 870, ande se fragua la ermoza sinagoga ke se ve asta oy, kon su primera Sefer Tora.

Los primeros djóvenes ke yegaron de Izmir dedikaron sus dias para ayudar a los ke arivavan al puerto de Buenos Aires. Kontrataron doktores para kurar a los enfermos, bushkaron rabinos i maestros para kontinuar la liturgia i ensenyarla a los chikos, bushkar lavoro para los ke no tenían. I ke izieron las primeras damas? Ayudaron a las djóvenas a formar sus kazas, kudiar los bebés, gizar las komidas tradisionalas, azer reuniones ande se avlava en djudesmo i se recitava bendisiones i refranes. Merkaron terrenos para semeterio i tambien organizaron otras komunidades sefaradis, para los venidos de Rodes, ppara Istanbullis, i mas Izmirlis (estos en el barrio de Flores formaron la kehila yamada "Asociación Israelita Sefaradi Unión de Hermanos (AISHU.)

En el templo de la kaleja Camargo fiestaron boda, nasimiento, berit (sirkumsision) i fadas, bar i bat mitzvá, i izieron los meldados, todo kon rabinos i maestros ke trasmetieron la kultura sefaradi kon sus tradisiones i kostumbres, respektando la Ley djudia de milenios. Rabinos komo Shabetay Djaen, Isaac Algazi, Aron Ángel, Battías, Buchuk, i el aktual, Isaac Sacca, dirijeron kon saviduría la liturjia en las Altas Fiestas, kon virtuozos kantores ke savian la melodia turka, inolvidable para kada sefaradi.

Espanya i el imperio Otomano, Buenos Aires i Villa Crespo, periodizmo i prensa, la lengua sefaradí i la Shoá, la liturjia i la yeshivá, el Talmud Torá i las eskolas, la patria i las institusiones, los klubes, i todos pilares de la kultura sefaradi estan enrejistrados en este livro.

Felisitamos a los autores, oguramos vidas largas a ACISBA i saludamos a toda la komunidad!

Bizi Takip Edin
  • Facebook Basic Square
  • Twitter Basic Square
  • Google+ Basic Square
bottom of page