top of page

SARAH BERNHARD








Dizen el invyerno es triste, los dias se akurtan se aze presto aleskuro, las ojas i las rozas se amurchan,. Para mi todas las sezones tyenen su ermozura. Si no vyene invyerno no vyene enverano.


Es verdad ke las ojas i rozas se mueren ma en esta sezon se arebive el arte. Empesa ekspozisyones, konseres, filmos i teatros. Yo, so muy amatora de teatros no fuygo ni uno, veyo todas las pyesas mezmo si las vide. Todo tanto ke me plaze ver, me plaze i djugar teatros. La shena es un virus muy fuerte si entro al puerpo mas no sale.

A los profesyoneles les demandan “kual rolo es mas presiozo para vozos” eyos dizen “todos los rolos son muestros ijos”.


Yo no me va meter en grado de los profesyoneles, a mi me plaze djugar vidas i karakteres.



Un anyo desidimos de djugar la vida de SARAH BERNHARD.

Kuando meldi su vida me enfluenso muncho i la djugi kon grande plazer. La pyesa empesava kon efekto de palmas i kon estas palavras;

“Una vida sin arte a kualo parese

El arte alarga la vida

La vida es komer, bever i echar a durmir?

Si es solo esto para kualo bivir largo

Si no ay arte, todo es vano muy vano….”









Sarah Bernhard, nasyo el 22 otobre en 1844 en Fransya. Eya era la grande de las tres ermanas nasidas de madre djudia i de padres diferentes deskonosidos. La madre dospues de la paridura torno a su echo ke era asperar ombres en las kayes de Paris i la desho ande una mujer ke le de leche i ke la mire. Apenas tenia 3 anyos, el balabay ande estava bivyendo, se muryo. La mujer para mirar a sus 2 ijos i a Sarah mezmo fue ovligada de kazarse kon un borachon. El borachon la estava aharvando i maltratando a Sarah i Sarah estava muy malaroza. Un dia ke vino la tant a verla, kijo irse kon eya ma i la tant lavorava en el mezmo echo de la madre, no la tomo i se fue a su kamino. Sarah yoro, grito i se echo por la ventana. Malorozamente esta kayidura le kosto muy kara i kedo por la vida entera kosha.


A los 11 anyos la madre la tomo de la kaza de esta mujer ke mas no la keria a Sarah i la yevo a un monasteryo en Versailles. Aya la izieron baptiz i le disheron de agora endelantre sos kristyana. Ma Sara siempre disho:

“Yo nasi de madre djudia! so djudia”.


Un dia un amante de la madre vino a vijitarla, le disho ke la va yevar al teatro. Sara dia entero aspero ke se aga denoche, kuando entro al teatro i vido la ermozura del salon, las luzes i los kostumes, salyo de aya echizada. De vista se desido de meldar konservatuar. Komo tenia talante, gano i lo eskapo antes de todos. Empeso a tomar rolos chikos i negros. Este ofisyo es muy kruel i sin piadad, primeros tyempos no estava muy reushid, vino noches ke se echo ambyerta i desiluzyonada, se dyo a bever i a ir kada noche kon ombres. Una noche ke estava en koma de bever, vino ALEXANDRE DUMAS, la yevo a un ospital, la suanyo i la salvo, i se la yevo a Bruksel. En djugando en un teatro de Brüksel se rankontro kon un prens. Prens Henry de Danimarka i tuvo un ijo de el MORİS.


Por siguro el prens la abandono. Eya kedo sola kon el ijo ma no se demoralizo, se dyo al lavoro porke tenia dos dezeos, uno de engrandeserlo a MORİS i otro de avrir un teatro a su nombre. Dia i noche lavoro, unos de sus rolos HAMLET- AİGLON – LA DAMME AUX CAMELİAS – TOSCA etc. Gano una reputasyon i parvino a avrir el teatro SARAH BERNHARD en Paris.


Kon anyos, las dolores de la pacha le pujo, malgrado ke estava hazina i aedada tomo un rolo en un filmo ma el tyempo no le abasto para eskaparlo el filmo.


Sarah muryo en el anyo 1923 a 79 anyos en Paris.

El governo la enterro en el Cimetière du Père-Lachaise .

La pyesa eskapava kon estas palavras:

“YA VİNO LA FİN DE Mİ VİDA, MESTO YEVANDO KON Mİ, MİS AMORES, MİS AMARGURAS, MİS PEKADOS İ MİS YERROS.

YO SO ARTİSTA DE TEATRO SARAH BERNHARD, İJA DE UNA MADRE KE NUNKA ME AMO İ ME ECHO A LAS KAYES, MA SO DJUDİYA PORKE NASİ DE UNA MADRE DJUDİYA.”

ANYADA BUENA







Bizi Takip Edin
  • Facebook Basic Square
  • Twitter Basic Square
  • Google+ Basic Square
bottom of page